Estratègies de suport respiratori primerenc en la progressió de la malaltia en pacients crítics amb COVID-19

Un investigador del servei de Medicina intensiva de l’HTVC ha participat en un estudi sobre les implicacions que tenen les estratègies de suport respiratori primerenc en la progressió de la malaltia en pacients crítics amb COVID-19 (cohort prospectiva RISC-19-ICU). L’estudi s’ha publicat a la revista Critical Care.

La incertesa sobre les estratègies òptimes de suport respiratori en pacients crítics amb COVID-19 és generalitzada. Si bé els riscos i beneficis de les tècniques no invasives enfront de la ventilació mecànica invasiva primerenca es debaten intensament, falten proves reals.

En aquest estudi es buscava avaluar els riscos i beneficis de les diferents estratègies de suport respiratori empleades en les unitats de vigilància intensiva (UCI) durant els primers mesos de la pandèmia de COVID-19 sobre les taxes d’intubació i mortalitat en les UCI.

Segons l’estratègia de suport respiratòria empleada el dia de l’ingrés a l’UCI, els pacients crítics amb COVID-19 del registre multinacional prospectiu (total de 1421 pacients) es van classificar en:

– oxigenoteràpia estàndard ≥10 L / min (85 pacients) 
– oxigenoteràpia d’alt flux (87 pacients) 
– ventilació amb pressió positiva no invasiva (87 pacients) 
– ventilació mecànica invasiva (92 pacients)

El 55% dels pacients que van rebre inicialment assistència respiratòria no invasiva van requerir ventilació mecànica invasiva. La taxa d’intubació va ser menor en els pacients inicialment ventilats amb oxigenoteràpia d’alt flux i ventilació no invasiva en comparació amb els que van rebre oxigenoteràpia estàndard. En comparació amb les altres estratègies de suport respiratori, la ventilació no invasiva es va associar amb una major mortalitat general en l’UCI.

En conclusió, en aquesta cohort de pacients crítics per COVID-19, un assaig d’oxigenoteràpia d’alt flux va semblar ser l’estratègia de suport respiratori inicial més equilibrada, donada la taxa d’intubació reduïda i la taxa de mortalitat en UCI comparable. No obstant això, considerant la incertesa i l’estrès associats amb la pandèmia de COVID-19, l’oxigenoteràpia estàndard i la ventilació mecànica invasiva primerenca van representar estratègies de suport respiratori inicial segures.

Les troballes presentades, d’acord amb la literatura clàssica sobre síndrome de dificultat respiratòria aguda, suggereixen que la ventilació no invasiva ha d’evitar-se sempre que sigui possible a causa de l’elevat risc de mortalitat en l’UCI.

Referència de l’estudi:

Implications of early respiratory support strategies on disease progression in critical COVID-19: a matched subanalysis of the prospective RISC-19-ICU cohort.

Wendel Garcia PD, Aguirre-Bermeo H, Buehler PK, Alfaro-Farias M, Yuen B, David S, Tschoellitsch T, Wengenmayer T, Korsos A, Fogagnolo A, Kleger GR, Wu MA, Colombo R, Turrini F, Potalivo A, Rezoagli E, Rodríguez-García R, Castro P, Lander-Azcona A, Martín-Delgado MC, Lozano-Gómez H, Ensner R, Michot MP, Gehring N, Schott P, Siegemund M, Merki L, Wiegand J, Jeitziner MM, Laube M, Salomon P, Hillgaertner F, Dullenkopf A, Ksouri H, Cereghetti S, Grazioli S, Bürkle C, Marrel J, Fleisch I, Perez MH, Baltussen Weber A, Ceruti S, Marquardt K, Hübner T, Redecker H, Studhalter M, Stephan M, Selz D, Pietsch U, Ristic A, Heise A, Meyer Zu Bentrup F, Franchitti Laurent M, Fodor P, Gaspert T, Haberthuer C, Colak E, Heuberger DM, Fumeaux T, Montomoli J, Guerci P, Schuepbach RA, Hilty MP, Roche-Campo F; RISC-19-ICU Investigators.

Crit Care. 2021 May 25;25(1):175. doi: 10.1186/s13054-021-03580-y.