Investigadors de les Terres de l’Ebre participan en nous estudis sobre la COVID-19

Investigadors dels serveis de Cardiologia, Hematologia, Neurologia, Pediatria, endocrinologia i Unitat de Cures Intensives de Terres de l’Ebre van participar en diferents estudis relacionats amb l’actual epidèmia per la COVID-19.

sdfsdafa

Els pacients que presenten la malaltia per COVID-19 poden tenir un alt risc d’esdeveniments adversos cardiovasculars, incloent-hi la mort per causes cardiovasculars. Les conseqüències cardiovasculars a llarg termini d’aquests pacients són totalment desconeguts. Un cardiolèg de l’HTVC ha participat en la publicació del protocol d’un registre de pacients amb PCR positiva per al SARS-CoV-2 (entre març 2020 i agost 2020) amb l’objectiu de contribuir a una millor comprensió de les implicacions cardiovasculars a llarg termini de la COVID-19.

Referència de l’estudi:

Long-term effects of coronavirus disease 2019 on the cardiovascular system, CV COVID registry: A structured summary of a study protocol.

D. García-Azorín, MJ. Abenza Abildúa, M.E. Erro Aguirre, S. Fernández Fernández, JC. García Arévalos V, Ortega-Paz L, Fernandez-Rodríguez D, Alfonso Jiménez-Díaz V, Rius JB, Campo G, Rodríguez-Santamarta M, de Prado AP, Gómez-Menchero A, Díaz Fernández JF, Scardino C, Gonzalo N, Pernigotti A, Alfonso F, Jesús Amat-Santos I, Silvestro A, Ielasi A, María de la Torre J, Bastidas G, Gómez-Lara J, Sabaté M, Brugaletta S; CV COVID-19 Registry Investigators.

PLoS One. 2021 Jul 29;16(7):e0255263. doi: 10.1371/journal.pone.0255263.

—————————————————————————————

La infecció per SARS-CoV-2 té una distribució bimodal a Europa amb una primera ona al març La infecció per SARS-CoV-2 té una distribució bimodal a Europa amb una primera ona del març a juny de 2020 i una segona del setembre del 2020 a febrer de 2021. En aquest estudi es va comparar la freqüència, les característiques clíniques i l’evolució d’adults amb leucèmia limfoblàstica aguda (TOTS) i infecció per COVID-19 entre la primera i onada pandèmica a Espanya. L’estudi va acabar quan la vacunació contra el SARS-CoV-2 es va implementar a Espanya.

Els pacients de la primera onada tenien una tendència a tenir una leucèmia limfoblàstica aguda més severa. No es van observar diferències significatives entre les dues onades respecte a la necessitat de suport d’oxigen, el requisit de l’UCI, els dies en l’UCI i el temps per a la recuperació de la infecció per COVID-19. 17 pacients (33%) van morir (15 per COVID-19). No es van observar diferències significatives en les probabilitats de supervivència total (100 dies) entre les dues onades. L’únic factor de pronòstic respecte a la supervivència total va ser la presència de comorbiditats.

Referència de l’estudi:

Frequency, Clinical Characteristics and Outcome of Adults With Acute Lymphoblastic Leukemia and COVID 19 Infection in the First vs. Second Pandemic Wave in Spain.

Ribera JM, Morgades M, Coll R, Barba P, López-Lorenzo JL, Montesinos P, Foncillas MA, Cabrero M, Gómez-Centurión I, Morales MD, Varela MR, Herrera P, García-Cadenas I, Calbacho M, Torrent A, Maluquer C, Calabuig M, Garcia-Guiñon A, Bautista G, Llorente L, Gil C, Artola MT, González-Campos J, Fernández-Moreno A, Bárez A, Giménez-Pérez T, Bergua J, Sánchez-Sánchez MJ, Mateos MC, Piñana JL.

Clin Lymphoma Myeloma Leuk. 2021 Jul 18:S2152-2650(21)00269-X. doi: 10.1016/j.clml.2021.06.024.

————————————————————————————

La pandèmia generada per la COVID-19 va donar lloc a importants reorganitzacions de l’atenció mèdica, la qual cosa podia haver afectat l’atenció mèdica estàndard. En aquest estudi s’ha investigat l’impacte de la pandèmia de la COVID-19 en la qualitat de l’atenció de l’accident cerebrovascular agut i els resultats clínics per a detectar els colls d’ampolla del sistema de salut des d’un punt de vista territorial.

S’ha analitzat les dades creuades entre el registre nacional prospectiu obligatori d’ictus agut, registres del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i incidència diària de COVID-19 a Catalunya (Espanya), incloent-hi totes les activacions de codi ictus durant la pandèmia (del 15 al 2 de maig de 2020) i un període prepandèmic immediat (del 26 al 14 de gener de 2020). Els resultats van mostrar que durant la pandèmia de la COVID-19, els punts més febles del sistema d’ictus de Catalunya van ser el retard en l’alerta del SEM i la disminució de les activacions del codi d’ictus, els tractaments de reperfusió i els trasllats interhospitalaris, principalment en els centres locals. Els pacients que van sofrir un accident cerebrovascular agut durant el període pandèmic van tenir majors probabilitats d’un resultat funcional deficient i de mort. L’anàlisi completa del sistema d’atenció a l’ictus és crucial per a assignar els recursos de manera adequada.

Referència de l’estudi:

Bottlenecks in the Acute Stroke Care System during the COVID-19 Pandemic in Catalonia.

Ramos-Pachón A, García-Tornel Á, Millán M, Ribó M, Amaro S, Cardona P, Martí-Fàbregas J, Roquer J, Silva Y, Ustrell X, Purroy F, Gómez-Choco M, Zaragoza-Brunet J, Cánovas D, Krupinski J, Sala NM, Palomeras E, Cocho D, Redondo L, Repullo C, Sanjurjo E, Carrión D, López M, Almendros MC, Barceló M, Monedero J, Catena E, Rybyeba M, Diaz G, Jiménez-Fàbrega X, Solà S, Hidalgo V, Pueyo MJ, Pérez de la Ossa N, Urra X; Catalan Stroke Code and Reperfusion Consortium (Cat-SCR).

Cerebrovasc Dis. 2021 May 21:1-9. doi: 10.1159/000516309.

————————————————————————————

En aquest tercer estudi s’ha avaluat si la gravetat de l’accident cerebrovascular, el resultat funcional i la mortalitat són diferents en pacients amb accident cerebrovascular isquèmic amb o sense infecció per la COVID-19.

El reclutament va ser consecutiu des de mitjan març fins a mitjan maig de 2020 en l’àmbit de Catalunya. Es van avaluar 701 pacients (edat mitjana 72,3 anys, 60,5% homes) i 91 (13%) tenien infecció per COVID-19. Els resultats de l’estudi van mostrar que els pacients amb ictus isquèmic i infecció per COVID-19 tenen un ictus més greu i una major mortalitat que els pacients amb ictus sense infecció per COVID-19. No obstant això, l’evolució funcional dels pacients va ser comparable en tots dos grups, ja que la infecció per la COVID-19 no va augmentar la probabilitat d’una evolució funcional desfavorable.

Referència de l’estudi:

Impact of COVID-19 Infection on the Outcome of Patients With Ischemic Stroke.

Martí-Fàbregas J, Guisado-Alonso D, Delgado-Mederos R, Martínez-Domeño A, Prats-Sánchez L, Guasch-Jiménez M, Cardona P, Núñez-Guillén A, Requena M, Rubiera M, Olivé M, Bustamante A, Gomis M, Amaro S, Llull L, Ustrell X, Castilho de Oliveira G, Seró L, Gomez-Choco M, Mena L, Serena J, Bashir Viturro S, Purroy F, Vicente M, Rodríguez-Campello A, Ois A, Catena E, Carmen Garcia-Carreira M, Barrachina O, Palomeras E, Krupinski J, Almeria M, Zaragoza J, Esteve P, Cocho D, Moreira A, van Eendenburg C, Emilio Codas J, Pérez de la Ossa N, Salvat M, Camps-Renom P.

S troke. 2021 Dec;52(12):3908-3917. doi: 10.1161/STROKEAHA.121.034883.

————————————————————————————

El paper dels nens en la transmissió domiciliària de la síndrome respiratòria aguda severa per coronavirus 2 (SARS-CoV-2) continua sent incert. En aquest estudi es va analitzar les característiques epidemiològiques i clíniques dels nens amb COVID-19 a Catalunya (<16 anys) i la dinàmica de la transmissió domiciliària durant el període estival i escolar (1 de juliol al 31 d’octubre de 2020).

Els resultats van mostrar que és poc probable que els nens causin grups de COVID-19 en la llar o siguin els principals impulsors de la pandèmia, fins i tot si assisteixen a l’escola. Efectivament gairebé la meitat (47,2%) estaven asimptomàtics, el 10,8% presentava comorbiditats i el 2,6% va requerir hospitalització. No es van reportar morts. La transmissió viral va ser comuna entre els membres de la llar (62,3%). Més del 70% dels casos pediàtrics van ser secundaris a un adult, mentre que el 7,7% van ser casos primaris. La taxa d’atac secundari (total de contactes domèstics dividit pel nombre de noves infeccions per SARS-CoV-2 entre contactes) va ser significativament menor en les llars amb casos índex pediàtrics de COVID-19 durant el període escolar en relació amb l’estiu i en comparació amb els adults.

S’espera que les intervencions dirigides als nens tinguin un petit impacte en la reducció de la transmissió del SARS-CoV-2. 

Referència de l’estudi:

Household SARS-CoV-2 transmission and children: a network prospective study.

A Soriano-Arandes, A Gatell,  P Serrano, M Biosca, F Campillo, R Capdevila, A Fàbrega,Z Lobato, N López, AMª Moreno, M Poblet, MT Riera-Bosch, N Rius, M Ruiz, A Sánchez, C Valldepérez, M Vilà, V Pineda, U Lazcano, Y Díaz, J Reyes-Urueña, P Soler-Palacín, and COPEDI-CAT (Maria Esteller)

Clin Infect Dis. 2021 Mar 12 : ciab228. Published online 2021 Mar 12.  doi: 10.1093/cid/ciab228

————————————————————————————

La mortalitat per COVID-19 és alta, especialment en pacients que requereixen ventilació mecànica. L’objectiu de l’estudi és investigar les associacions entre la mortalitat i les variables mesurades durant els tres primers dies de ventilació mecànica en pacients amb COVID-19 intubats a l’ingrés a l’UCI.

En aquest estudi observacional multicèntric es va estudiar 2.095 pacients amb COVID-19 ingressats a l’UCI. El 53,3% dels pacients van ser intubats el dia 1 i van romandre sota ventilació mecànica el dia tres. Els resultats van mostrar que la proporció ventilatòria més alta i el seu augment el dia 3 s’associa amb la mortalitat en pacients amb COVID-19 que reben ventilació mecànica a l’ingrés a l’UCI.

Referència de l’estudi:

The evolution of the ventilatory ratio is a prognostic factor in mechanically ventilated COVID-19 ARDS patients.

Torres A, Motos A, Riera J, Fernández-Barat L, Ceccato A, Pérez-Arnal R, García-Gasulla D, Peñuelas O, Lorente JA, Rodriguez A, de Gonzalo-Calvo D, Almansa R, Gabarrús A, Menéndez R, Bermejo-Martin JF, Ferrer R, Amaya Villar R, Añón JM, Barberà C, Barberán J, Blandino Ortiz A, Bustamante-Munguira E, Caballero J, Carbajales C, Carbonell N, Catalán-González M, Galbán C, Gumucio-Sanguino VD, de la Torre MDC, Díaz E, Estella Á, Gallego E, García Garmendia JL, Garnacho-Montero J, Gómez JM, Huerta A, Jorge García RN, Loza-Vázquez A, Marin-Corral J, Martínez de la Gándara A, Martínez Varela I, López Messa J, M Albaiceta G, Novo MA, Peñasco Y, Pozo-Laderas JC, Ricart P, Salvador-Adell I, Sánchez-Miralles A, Sancho Chinesta S, Socias L, Solé-Violan J, Suares Sipmann F, Tamayo Lomas L, Trenado J, Barbé F; CIBERESUCICOVID Project (F. Roche-Campo)

ClinCrit Care. 2021 Sep 13;25(1):331. doi: 10.1186/s13054-021-03727-x.

————————————————————————————

Els hàbits alimentaris i l’estil de vida de les persones poden tenir un impacte negatiu en la salut. En situacions de dificultat o crisi socioeconòmica, aquests hàbits tendeixen a modificar-se, donant lloc a patrons alimentaris poc saludables que es tradueixen en un augment de les malalties cròniques no transmissibles.

Estudis previs han indicat que, a causa de l’estat d’alarma imposat a Espanya per combatre la propagació de la COVID-19, es va produir un augment de la compra de productes no bàsics, juntament amb una disminució de l’activitat física diària de la població. Aquest podria ser un factor de risc per a la infecció per COVID-19.

L’objectiu d’aquest estudi observacional va ser analitzar el patró dietètic de la població espanyola durant el confinament domiciliari i comparar-lo amb el patró de consum habitual recollit en la darrera Enquesta Nacional de Salut, analitzant els possibles canvis. M

Més de la meitat dels enquestats de la mostra van augmentar el seu consum de dolços i aperitius durant el confinament, mentre que el consum de productes frescos va disminuir. La majoria va afirmar tenir gana emocional, cosa que va provocar un augment de la seva ingesta energètica diària. L’estrès i l’ansietat que genera el confinament podria ser la causa de l’augment del consum de productes rics en sucres i greixos saturats, que s’associen a un major estrès i ansietat.

Referència de l’estudi:

Assessment of Spanish Food Consumption Patterns during COVID-19 Home Confinement.

Maestre A, Sospedra I, Martínez-Sanz JM, Gutierrez-Hervas A, Fernández-Saez J, Hurtado-Sánchez JA, Norte A.

Nutrients. 2021 Nov 17;13(11):4122. doi: 10.3390/nu13114122.

————————————————————————————

L’edat, el sexe, la raça i les comorbiditats són insuficients per explicar per què alguns individus romanen asimptomàtics després de la infecció per SARS-CoV-2, mentre que altres moren. En aquest sentit, s’està investigant l’augment del risc provocat per l’exposició a llarg termini a la contaminació de l’aire, com són el diòxid de nitrogen (NO2) i les partícules en suspensió de menys de 10 micres de diàmetre (PM10), per entendre l’alta heterogeneïtat del curs d’infecció per COVID-19.

L’objectiu d’aquest estudi observacional retrospectiu és avaluar l’efecte subjacent de l’exposició a llarg termini al NO2 i PM10 sobre la gravetat i la mortalitat de 2.112 pacients amb infecció per COVID-19.

Es van construir dos conjunts de models predictius per avaluar la relació entre l’exposició a llarg termini a NO2 i PM10 i el resultat de la COVID-19.

Els resultats van mostrar que l’exposició a llarg termini a PM10 és una variable més important que algunes comorbiditats (MPOC/asma, diabetis, obesitat) en la predicció de la gravetat i mortalitat de la COVID-19. El PM10 va mostrar les estimacions d’efectes més altes sobre la gravetat de la COVID-19. Pel que fa a la mortalitat, les estimacions d’efectes més altes corresponen a l’edat, seguida de PM10. Finalment, un augment d’1 µg/m3 de la concentració de PM10 provoca un augment del 3,06% els pacients que pateixen COVID-19 com a malaltia greu i un augment del 2,68% de defuncions.

Així que les càrregues de PM10 a llarg termini per sobre de les directrius de l’OMS agreugen els resultats de salut de la COVID-19. Per tant, les directrius de l’OMS, l’estàndard de qualitat de l’aire establert per la Directiva 2008/50/UE i el de l’EPA dels EUA s’han d’actualitzar en conseqüència per protegir la salut humana.

Referència de l’estudi:

Long-term exposure to PM10 above WHO guidelines exacerbates COVID-19 severity and mortality.

Marquès M, Correig E, Ibarretxe D, Anoro E, Antonio Arroyo J, Jericó C, Borrallo RM, Miret M, Näf S, Pardo A, Perea V, Pérez-Bernalte R, Ramírez-Montesinos R, Royuela M, Soler C, Urquizu-Padilla M, Zamora A, Pedro-Botet J; STACOV-XULA research group, Masana L, Domingo JL.

Environ Int. 2021 Oct 16;158:106930. doi: 10.1016/j.envint.2021.106930.

————————————————————————————

L’objectiu d’aquest estudi va ser avaluar l’impacte psicopatològic del confinament domiciliari i el tancament escolar entre març i setembre de 2020 en la salut mental dels infants de Catalunya d’entre 5 i 14 anys a partir d’una mostra aleatòria.

Els resultats obtinguts a principi de curs mostren que el 9,8% dels pacients eren casos probables de psicopatologia. El grup més afectat van ser els d’entre 5 i 8 anys. La percepció del nivell de preocupació dels nens per la seva salut i la de la seva família era un factor de risc per presentar psicopatologia, mentre que el bon entorn familiar era un factor protector. Els símptomes emocionals i de conducta, els trastorns del son i l’ús problemàtic de les pantalles es van detectar amb més freqüència durant el confinament que a l’inici del curs escolar.

El confinament i l’absència d’escolarització durant 6 mesos van tenir un impacte negatiu en la salut mental de la població infantil-adolescent que presentava pitjors indicadors que l’any anterior.

Referència de l’estudi:

State of child and adolescent mental health during the first wave of the COVID-19 pandemic and at the beginning of the 2020-2021 school year.

Gatell-Carbó A, Alcover-Bloch E, Balaguer-Martínez JV, Pérez-Porcuna T, Esteller-Carceller M, Álvarez-Garcia P, Fortea-Gimeno E; Red de investigación en Atención Primaria de Pediatria de la Secció d’ Atenció Primària de la Societat Catalana de Pediatria (XaRePAP).

An Pediatr (Barc). 2021 Nov;95(5):354-363. doi: 10.1016/j.anpede.2021.08.004.