Saltar al contenido

L’esteatohepatitis no alcohòlica modifica les variables sèriques relacionades amb el ferro en pacients amb obesitat mòrbida

Membres del Laboratori Clínic de l’ICS Camp de Tarragona-Terres de l’Ebre van participar en estudi de la Unitat de Recerca Biomèdica de l’hospital Universitari Sant Joan de Reus titulat «L’esteatohepatitis no alcohòlica modifica les variables sèriques relacionades amb el ferro en pacients amb obesitat mòrbida». L’estudi es va publicar a la revista Biological Trace Element Research.

La malaltia del fetge gras no alcohòlic és una malaltia en la qual s’acumula greix en el fetge. L’esteatosi hepàtica (esteatohepatitis) no alcohòlica és una forma en la qual, a més d’acumulació de greix en el fetge, hi ha inflamació i lesió de les cèl·lules hepàtiques. A més, l’esteatosi hepàtica no alcohòlica s’associa amb freqüència amb obesitat greu. El fetge és el principal dipòsit d’emmagatzematge de ferro i l’acumulació excessiva d’aquest metall pot promoure la inflamació hepàtica.

La gastrectomia en màniga laparoscòpica, un procediment quirúrgic durant el qual s’extirpa part de l’estómac, produeix pèrdua de pes i millora de comorbiditats com l’esteatosi hepàtica no alcohòlica.

L’objectiu d’aquest estudi va ser avaluar els canvis específics relacionats amb l’esteatosi hepàtica no alcohòlica en el metabolisme del ferro i investigar si la gastrectomia reverteix aquests canvis.

Es van incloure 150 pacients amb obesitat mòrbida que van proporcionar mostres de sang en dejú de 12 h immediatament abans de la gastrectomia juntament amb una biòpsia de fetge intra-operatori. Trenta-vuit pacients amb l’esteatosi hepàtica no alcohòlica es van sotmetre a una segona extracció de sang 12 mesos després de la cirurgia. També es van recollir mostres de sèrum d’un grup de control que comprenia 50 voluntaris sans.

Els resultats d’aquest estudi va mostrar que concentracions sèriques de ferro i transferrina significativament més altes en pacients amb esteatosi hepàtica no alcohòlica juntament amb els graus més alts d’esteatosis, fibrosi, bombament hepatocel·lular i inflamació lobel·lar. No obstant això, no s’ha trobat acumulació significativa de ferro en les biòpsies hepàtiques. Les concentracions de ferro sèric abans de la cirurgia van ser més baixes en el grup de pacients que en el grup de control i van augmentar 1 any després de la cirurgia. Els nivells de ferritina sèrica van mostrar canvis en la direcció oposada. No s’ha observat cap canvi significatiu en les concentracions sèriques de transferrina. Aquests canvis van ser revertits per la gastrectomia.

En conclusió, les alteracions en les variables relacionades amb el ferro sèric estan relacionades amb la gravetat de l’esteatosi hepàtica no alcohòlica en pacients amb obesitat mòrbida, i aquestes alteracions són revertides per la gastrectomia en màniga laparoscòpica. També s’ha vist que es poden trobar formes greus de l’esteatosi hepàtica no alcohòlica en absència d’un augment de les reserves de ferro.

Referència de l’estudi:

Nonalcoholic Steatohepatitis Modifies Serum Iron-Related Variables in Patients with Morbid Obesity. 

Hernández-Aguilera A, Casacuberta N, Castañé H, Fibla M, Fernández-Arroyo S, Fort-Gallifa I, París M, Sabench F, Del Castillo D, Baiges-Gaya G, Rodríguez-Tomàs E, Sans T, Camps J, Joven J.

Biol Trace Elem Res. 2021 Feb 8. doi: 10.1007/s12011-021-02610-8.