Identificació de nous possibles biomarcadors predictius de l’evolució de pacients amb dos tipus de càncer de la sang

Un investigador de la línia de recerca translacional en malalties hematològiques de les Terres de l’Ebre (group PO&B) és coautor d’un article científic publicat a la revista Clinical Epigenetics del mes de gener de 2021.  L’article té com a títol «Diferents perfils de metilació al diagnòstic en pacients amb síndromes mielodisplàstiques d’alt risc i leucèmia mieloide aguda secundària prediuen la resposta a l’azacitidina i una supervivència més llarga».

La teràpia epigenètica, que utilitza agents hipometilants, és eficaç en el tractament de pacients amb síndromes mielodisplàstics d’alt risc (SMD) i pacients amb leucèmia mieloide aguda (LMA) que no poden rebre quimioteràpia intensiva i/o trasplantament de cèl·lules mare al·logèniques. No obstant això, les taxes de resposta als agents hipometilants són baixes i hi ha encara una necessitat no satisfeta de trobar biomarcadors pronòstics i predictius de resposta al tractament i supervivència global per aquests pacients.

En aquest estudi es van fer unes anàlisis globals de metilació de 75 pacients amb SMD d’alt risc i LMA secundària que es van incloure al protocol CETLAM SMD-09, en què els pacients van rebre agents hipometilants o tractament intensiu segons l’edat, les comorbiditats i la citogenètica.

L’anàlisi no supervisat del perfil de metilació global en el moment del diagnòstic no va permetre diferenciar els pacients segons el subtipus citològic, els grups citogenètics, la resposta al tractament o l’evolució del pacient. Tanmateix, després d’una anàlisi supervisada van trobar un perfil de metilació definit per 200 sondes, que permet diferenciar entre pacients que responen i pacients que no responen al tractament amb azacitidina i també un perfil de metilació diferent definit per 200 sondes que permet diferenciar els pacients segons la seva supervivència. En estudiar mostres de seguiment, van confirmar que l’azacitidina disminueix la metilació global de l’ADN, però en la cohort el grau de disminució de metilació no es correlaciona amb el tipus de resposta. El perfil de metilació detectat al diagnòstic no va ser útil en mostres tractades per distingir els pacients que anaven a recaure o progressar.

Aquests resultats suggereixen que en un subconjunt d’illes CpG específiques, els perfils de metilació de l’ADN alterats al diagnòstic poden ser útils com a biomarcador per predir la resposta i la supervivència d’azacitidina.

Referència de l’estudi:

Different methylation signatures at diagnosis in patients with high-risk myelodysplastic syndromes and secondary acute myeloid leukemia predict azacitidine response and longer survival

M. Cabezón, R. Malinverni, J. Bargay, B. Xicoy, S. Marcé, A. Garrido, M. Tormo, L. Arenillas, R. Coll, J. Borras, M. J. Jiménez, M. Hoyos, D. Valcárcel, L. Escoda, F. Vall-Llovera, A. Garcia, L. L. Font, E. Rámila, M. Buschbeck, L. Zamora on behalf of CETLAM group.

Clinical Epigenetics 2021 January 14, 13, 9 (2021). https://doi.org/10.1186/s13148-021-01002-y