Els investigadors del grup de Recerca Epidemiològica en Ictus des de l’Atenció Primària(EBRICTUS) de les Terres de l’Ebre han publicat en la revista Vascular Health Risk Management els resultats d’un estudi que avalua un model per calcular el risc de fibril·lació auricular en la població general de més de 65 anys.
L’ictus genera mortalitat, comorbiditats i costos molt elevats en l’actualitat. El Pla d’Actuació a Europa (2018-2030) prioritza la disponibilitat de programes de detecció i tractament per a abordar els factors de risc de l’ictus en tots els països europeus. La fibril·lació auricular i la hipertensió arterial són els principals factors de risc a abordar. L’estudi AFABE en el nostre territori va mostrar que el 20,1% de la fibril·lació auricular en població general era desconeguda i que era present en un terç de la incidència d’ictus isquèmics. A més, existeix l’evidència que és un factor independent d’alt risc de deterioració cognitiva amb o sense antecedents d’ictus.
Associat a l’envelliment demogràfic, s’espera que el nombre de persones amb fibril·lació auricular augmenti un 150% en les pròximes quatre dècades i la incidència de demència es dupliqui cada 5,9 anys, i que el número d’ictus isquèmics relacionats amb la fibril·lació auricular en persones de més de 80 anys es tripliqui (2010-2060). D’aquesta manera, aquestes malalties, soles o combinades, seran una de les principals càrregues sanitàries i econòmiques de la població europea.
Per tot això la fibril·lació auricular no detectada en la comunitat és una important
bretxa assistencial en la prevenció d’ictus i de la deterioració cognitiva. S’estimen 1 milió de pacients amb fibril·lació auricular en la població espanyola, dels quals 90.000 estan sense diagnosticar.
L’objectiu principal d’aquest treball va ser validar en la població general una metodologia d’estratificació del risc de patir una fibril·lació auricular. La realització d’un cribratge més intensiu de la fibril·lació auricular a més de l’abordatge dels factors de risc associats permetran disminuir tant la incidència d’ictus com el risc de deterioració cognitiva.
Article de referència:
Clua-Espuny JL, Muria-Subirats E, Ballesta-Ors J, Lorman-Carbo B, Clua-Queralt J, Palà E, Lechuga-Duran I, Gentille-Lorente D, Bustamante A, Muñoz MÁ, Montaner J; AFRICAT Research Group.
Vasc Health Risk Manag. 2020 Oct 28;16:445-454. doi: 10.2147/VHRM.S276477.