Saltar al contenido

Els portadors intestinals asimptomàtics no hospitalitzats són importants reservoris de microorganismes multiresistents.

El grup de Recerca en Microbiologia Clínica de les Terres de l’Ebre ha publicat en la revista Microbial Drug Resistance,  els resultats d’un estudi de la freqüència de portadors asimptomàtics intestinals de microorganismes multiresistents  als antibiòtics, en individus no hospitalitzats de l’àmbit d’influència de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta.

L’augment de la resistència als antibiòtics és un important problema de Salut Pública que comporta una elevada morbiditat i mortalitat i un increment dels costos sanitaris i socials associats. En efecte, els pacients que sofreixen una infecció produïda per bacteris multiresistents als antibiòtics tenen un pitjor pronòstic i estades hospitalàries més prolongades.

Dins dels microorganismes multiresistents estan els Enterobacteris productors de B-lactamases d’espectre ampli (EPBLEE) o de carbapenemases plasmídiques (EPCP) que són les que han adquirit major rellevància i cada vegada s’aïllen amb més freqüència, tant en infeccions associades a l’assistència sanitària com d’adquisició comunitària. El tracte gastrointestinal és el nínxol ecològic dels Enterobacteris i existeixen nombroses evidències que les infeccions per EPBLEE o EPCP estan habitualment precedides per la colonització intestinal asimptomàtica.

L’objectiu d’aquest estudi era conèixer la freqüència de portadors asimptomàtics intestinals de microorganismes multiresistents en individus no hospitalitzats de l’àmbit d’influència de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (residents en domicili particular o institucionalitzat en residències geriàtriques ) i explorar els factors de risc associats a la colonització.

Per a això es va investigar la presència d’aquests microorganismes multiresistents en mostres de femta o frotis rectals de 762 individus que vivien en domicili particular i 71 residents de centres geriàtrics. Es van caracteritzar els mecanismes de resistència a nivell molecular i es va obtenir la informació clínica i epidemiològica mitjançant una enquesta dissenyada ad hoc i per consulta de la història clínica.

Els resultats obtinguts demostren una taxa de colonització intestinal per EPBLEE del 7,6% en els individus que vivien en domicili particular i d’un 31% en els residents en centres geriàtrics. Crida l’atenció l’elevat percentatge de colonització en nens i adults entre la tercera i sisena dècada de la vida, les elevades taxes de resistència concomitant a antibiòtics no B-lactàmics i la important presència d’Escherichia coli (E. Coli) productora de CTX-M-15 pertanyent al complex clonal ST131 (clon d’alt risc epidemiològic de distribució mundial).  La institucionalització en residències geriàtriques, el consum d’antibiòtics en l’últim any, les úlceres de decúbit i els viatges o relació amb persones que haguessin viatjat a països amb alta prevalença de EPBLEE es van identificar com a factors de risc per a la colonització per EPBLEE, mentre que el sexe masculí, una edat superior a 25 anys i la institucionalització en residències de tercera edat s’associaven a l’estat de portador d’E. coli productor de BLEE ST131. La colonització asimptomàtica per EPCP va ser, afortunadament, anecdòtica, però es va constatar en dos individus que vivien en domicili particular, un d’ells un nen de 3 anys.

Aquestes troballes demostren que en el nostre àmbit geogràfic els portadors intestinals asimptomàtics de la comunitat, particularment els residents de centres geriàtrics, són importants reservoris de microorganismes multiresistents EPBLEE, que en l’actualitat el més preponderant és l’E. coli del clon epidèmic ST131 i també l’aparició de nous casos de portadors intestinals de EPCP. Davant aquest escenari és indispensable continuar investigant sobre els factors de risc i vies de transmissió de les EPBLEE i EPCP que aportarien una informació de gran utilitat per a optimitzar el tractament empíric en els pacients de risc i dissenyar estratègies dirigides a controlar la seva disseminació.

Referència de l’estudi:

Extended-Spectrum β-Lactamase- and Carbapenemase-Producing Enterobacterales Intestinal Carriage Among Outpatients: Microbiological and Epidemiological Differences Between Private Dwelling Residents and Nursing Home Residents

Mar Olga Pérez-Moreno , Pedro Moral-Parras, Marie France Domenech-Spanedda, Núria Casacuberta-Barberà, Isabel Bas-García, María José Centelles-Serrano, Martí Vila-Pérez

Microbial Drug Resistance 2020 Oct 19. doi: 10.1089/mdr.2020.0201.