Detecció de patrons moleculars específics en pacients amb leucèmia mieloide aguda que tenen les mutacions IDH1/2

Un membre del grup Cooperatiu d’Estudi i Tractament de les Leucèmies Agudes i Mielodisplàsies (CETLAM), i investigador de la línia de recerca translacional en malalties hematològiques de les Terres de l’Ebre és coautor d’un article científic publicat a la revista Leukemia Research del mes de gener de 2021. L’article té com a títol «Caracterització genètica de pacients amb leucèmia mieloide aguda amb mutacions en gens IDH1/2».

La leucèmia mieloide aguda (LMA) és una neoplàsia hematològica caracteritzada la producció de mieloblastos (un tipus de glòbuls blancs), glòbuls roigs o plaquetes anormals. Durant les darreres dècades, l’anàlisi de seqüenciació massiva ha permès conèixer millor la patogènesi i el paper de les lesions genètiques en la iniciació i evolució de la malaltia. Avui en dia, s’utilitzen certes mutacions per a la classificació de la malaltia i la decisió del tractament. És el cas de les mutacions dels dos isoenzims de la isocitrat deshidrogenasa (IDH1 i IDH2), per a les quals s’han desenvolupat inhibidors dirigits.

L’estudi tenia com a objectiu caracteritzar genèticament una cohort de 270 pacients adults (>18 anys) amb LMA de novo i amb mutacions IDH1/2 tractades segons el protocol CETLAM LMA-2012.

En els 270 casos de LMA estudiats, es van detectar mutacions IDH1 i IDH2 en 34 (13%) i 26 (10%) pacients, respectivament. En total, els casos IDH1/2 representen el 23% (60/270) de la cohort estudiada d’acord amb estudis previs que descriuen una freqüència aproximada del 20% per a les mutacions IDH1/2.

No s’ha observat diferències significatives en els paràmetres clínics (hemoglobina, recompte de glòbuls blancs, recompte de plaquetes, percentatge de blast a la medul·la òssia i edat) entre pacients sense mutacions IDH1/2 i pacients amb mutacions IDH1 o IDH2. De la mateixa manera, no es van observar diferències significatives en la supervivència global ni en la supervivència lliure de leucèmia entre els diferents grups de pacients. Tanmateix es va detectar 246 variants en 30 gens amb un nombre mitjà de mutacions per pacient de 4 (rang 2-14). L’anàlisi de clonalitat va revelar que les mutacions IDH1/2 sovint constitueixen un esdeveniment ancestral.

En conclusió, les dades d’aquest estudi suggereixen que, encara que la LMA sigui una malaltia heterogènia, es podrien detectar patrons moleculars específics en casos mutats per IDH1/2 mitjançant un subconjunt delimitat de gens. A més, el seguiment de clons mutats podria ajudar a determinar la resposta dels pacients a teràpies específiques.

Referència de l’estudi:

Genetic characterization of acute myeloid leukemia patients with mutations in IDH1/2 genes

Pamela Acha , Montserrat Hoyos, Marta Pratcorona, Francisco Fuster-Tormo, Laura Palomo, Esther Ortega, Lurdes Zamora, Susana Vives, Isabel Granada, Julia Montoro, Antoni Garcia, Montserrat Arnan, Marta Cervera, Marta Canet, David Gallardo, Leonor Arenillas, Jordi Esteve, Joan Baragay, Olga Salamero, Cristina Motlló, Xavier Ortín, Jordi Sierra, Francesc Solé

Leuk Res. 2021 Jan 11;101:106492. doi: 10.1016/j.leukres.2020.106492. Online ahead of print.