Saltar al contenido

Nous estudis de trastorns neuropsiquiàtrics i d’estratègies d’afrontament de pacients que han patit un ictus isquèmic

Investigadores de la Unitat d’Estudis Clínics de l’HTVC i de la URV han publicat els resultats de 2 estudis sobre trastorns neuropsiquiàtrics i estratègies d’afrontament en pacients que han patit un ictus isquèmic.

En el primer estudi s’ha analitzat la deterioració neurològica i les estratègies d’afrontament en pacients amb ictus isquèmic i amb/sense presència de trastorns neuropsiquiàtrics entre 2013 i 2017. Es va realitzar l’estudi als 3 i 12 mesos després de l’ictus.

Es va analitzar a 82 pacients, amb una edat mitjana de 67,6 anys, i el 52,4% eren homes D’ells, 14 amb trastorns neuropsiquiàtrics i 36 sense trastorns neuropsiquiàtrics van poder participar en l’estudi. Els 32 restants van ser exclosos per afàsia/disfàsia. Al cap de tres mesos es van observar dimensions d’afrontament actiu, suport social, negació i desconnexió conductual en el grup amb trastorns neuropsiquiàtrics, i al cap de 12 mesos va persistir la negació i la desconnexió conductual, i van aparèixer dimensions de planificació, autodistracció i autoinculpació.

Aquests resultats mostren la necessitat de motivar als pacients a buscar estratègies més eficaces, identificant els problemes quan apareixen, de considerar-los superables i d’inhibir respostes impulsives o inadequades, substituint-les per respostes emocionals i conductes adequades.

En el segon estudi es va descriure els hàbits de salut, qualitat de vida, estratègies d’afrontament i estat físic i neurològic al cap de 3 mesos i 1 any d’aquests pacients. L’escala de qualitat de vida EuroQoL-5D i l’escala de mesurament de l’estratègia d’afrontament (COPE-28) es van utilitzar per a avaluar el dolor i el malestar, i els canvis de comportament i estil de vida.

Es van observar diferències significatives en els nivells de dolor o malestar d’aquells pacients amb canvis de comportament i estil de vida. També es va trobar correlació entre el dolor o el malestar i les estratègies d’afrontament associades amb el suport emocional actiu 1 any després de l’accident cerebrovascular. No obstant això, els resultats de la dimensió dolor o malestar no es van associar amb una millor adherència al tractament.

El dolor i el malestar podrien tenir un valor predictiu en els canvis en els estils de vida i comportaments, però no en l’adherència al tractament en pacients que han sofert un ictus, que és significatiu a l’any. A més d’importants estratègies actives d’afrontament, com el suport social, aquests canvis en el comportament i l’estil de vida després d’un ictus són a llarg termini i, per tant, han d’avaluar-se durant l’examen inicial.

Referència de l’estudi:

Neuropsychiatric disorders and emotional coping strategies in post-stroke patients. A longitudinal study

Reverté S, Font-Mayolas S, Dávos-Errando A, Sauras-Colón E, Tortosa-Alted R, Suñer-Soler R.

Rev Neurol. 2021 Aug 15;73(4):130-134. doi: 10.33588/rn.7304.2020332.

Referència de l’estudi:

Influence of Pain and Discomfort in Stroke Patients on Coping Strategies and Changes in Behavior and Lifestyle

Silvia Reverté-Villarroya, Rosa Suñer-Soler, Sílvia Font-Mayolas, Antonio Dávalos Errando, Esther Sauras-Colón, Andrea Gras-Navarro, Mireia Adell-Lleixà, Georgina Casanova-Garrigós, Elsa Gil-Mateu, Marta Berenguer-Poble1

Brain Sci. 2021 Jun 17;11(6):804. doi: 10.3390/brainsci11060804.